Núvol Públic:

El núvol públic és un model de computació en el núvol on els recursos informàtics es comparteixen entre múltiples usuaris. Aquests recursos estan allotjats en infraestructures propietat de proveïdors de serveis en el núvol com Microsoft Azure, Amazon Web Services (AWS) o Google Cloud.

• Avantatges:
  • Baix cost: Els usuaris paguen només pels recursos que utilitzen.
  • Escalabilitat: Poden ampliar o reduir recursos segons la demanda.
  • Accessibilitat: Es pot accedir al núvol públic des de qualsevol lloc amb connexió a Internet.
• Desavantatges:
  • Menys control: Els usuaris no tenen control directe sobre la infraestructura subjacent.

Núvol Privat:

El núvol privat és una infraestructura de computació en el núvol dedicat exclusivament a una organització. Pot estar allotjada en el data center de l’organització o gestionada per un proveïdor extern.

• Avantatges:
  • Seguretat i control: Les dades i aplicacions estan protegits i no es comparteixen amb altres clients.
  • Latència baixa: Ideal per a càrregues de treball sensibles al temps.
  • Compliment normatiu: Les organitzacions poden complir amb regulacions específiques.
• Desavantatges:
  • Major inversió inicial: Requereix més recursos i manteniment.

Data Center Privat:

Un data center privat és una instal·lació física propietat d’una organització que és la responsable de dissenyar, construir i mantenir tota la infraestructura.

• Avantatges:
  • Control total: L’organització decideix com es configura i administra.
  • Personalització: Pot adaptar-se a necessitats específiques.
• Desavantatges:
  • Desavantatges: Costos operatius: Mantenir i actualitzar la infraestructura pot ser costós.

Des de LISOT, com a empresa especialitzada en serveis informàtics, us podem oferir qualsevol de les tres opcions, depenent de la necessitat i requisits de cada client.

La entrada Com gestionar la infraestructura informàtica: Diferències entre el núvol public, núvol privat i datacenter privat se publicó primero en LISOT.

Portar les dades i les aplicacions al núvol prometia ser una solució més àgil, eficaç i fins a rendible per a moltes companyies. De fet, moltes organitzacions es van veure pressionades a traslladar la seva operativa a models de cloud computing especialment durant els confinaments per la pandèmia de la Covid. No obstant això, ara s’han adonat que no és or tot el que rellueix: gairebé 3 de cada 4 empreses s’estan plantejant “repatriar” les dades que van portar al núvol i fer que resideixin en els seus propis servidors o centres de dades.

Així almenys ho posa de manifest un estudi realitzat per Coleman Parkes Research a petició de Cloudera (un proveïdor de solucions de gestió de la dada) i que ha estat donat a conèixer a un petit grup de periodistes.

Anar-se al núvol no era només anar-se al núvol. La veritat és que migrar a una plataforma en el núvol no té molt sentit si no optimitzes les teves necessitats i càrrega de treball per al núvol. Fer-ho amb aplicacions antigues i no adaptar-les als nous temps o aprofitar els avantatges dels contenidors o el clustering podia resultar en una cosa contraproduent, i sobretot…

Les empreses que tornen a gestionar els seus núvols privats necessiten vigilar molt de prop la infraestructura local per a evitar fallades de seguretat, experts perquè gestionin els serveis i dades i també una anàlisi acurada dels recursos maquinari que necessiten. Tot això imposa un cost econòmic i de recursos, i cal tenir-lo molt en compte a llarg termini.

En el segon trimestre de 2022, els serveis en el núvol van facturar un total de 62.300 milions de dòlars (aproximadament 61.000 milions d’euros), la qual cosa representa un augment del 33% en comparació amb l’any anterior.

Els tres principals proveïdors de serveis en el núvol són:

• Amazon Web Services (AWS):
  AWS va facturar 19.739 milions de dòlars (al voltant de 19.291 milions d’euros) en el trimestre, la qual cosa representa el 31% de la despesa total.
  Malgrat la competència, AWS continua sent un líder en el mercat de serveis en el núvol.
• Microsoft Azure:
  Azure va ser el segon proveïdor més gran, amb una quota de mercat del 24%.
  Va facturar gairebé 15.000 milions de dòlars (uns 14.610 milions d’euros) i va experimentar un creixement anual del 40%.
• Google Cloud:
  Google Cloud va facturar 6.276 milions de dòlars (al voltant de 6.132 milions d’euros) en l’últim trimestre.
  Controla aproximadament el 8% del mercat i va experimentar un creixement del 45%.

Podria semblar que aquesta decisió de moltes empreses de deixar aquests serveis serà un greu problema per a empreses com Amazon o Microsoft, però la realitat és que tenen un filó més gros a la vista: el de la IA, que està fent que apareguin una infinitat de serveis web que precisament estan allotjats en el núvol. I més que apareixeran.

Des de LISOT, oferim la gestió de les infraestructures locals i de datacenters privats. Com a experts en serveis informàtics per a empreses podem oferir-te la millor solució, consulta’ns sense compromís

La entrada El 72% de les empreses es planteja “repatriar” les seves dades del núvol se publicó primero en LISOT.

El que no es defineix no es pot mesurar. El que no es mesura, no es pot millorar. El que no es millora, es degrada sempre.

La Seguretat de la Informació no és una excepció, i per això és necessària una aproximació seriosa i objectiva a la ciberseguretat, que ens permeti determinar de manera fiable els riscos als quals estem exposats, en quina mesura ho estem i quines són les conseqüències. En l’època actual no podem seguir ja amb el tradicional‚ “recordar-se de Santa Bàrbara quan trona”.

L’eina principal per a remuntar l’empresa en cas de ciberatac és disposar d’una còpia de seguretat fiable i actual.

Realitzar una còpia de seguretat completa, diferencial i incremental és la millor manera de garantir la continuïtat del negoci, i aplicant un mètode com la regla 3-2-1 es disposarà sempre d’una còpia llista per a ser recuperada, independentment de la mena d’incident (extern o intern) que s’hagi produït.

Què és la regla 3-2-1 per a còpies de seguretat?

La regla 3-2-1 és un mètode per a realitzar còpies de seguretat que persegueix aconseguir l’accés a una còpia de seguretat per a poder ser recolzada sempre que sigui necessari. És igual que l’incident que requereixi del suport de la còpia de seguretat s’hagi produït de manera interna (error humà, corrupció de dades, incendi, robatori de dades, o similar) o de manera externa (atac per malware, denegació de servei o qualsevol altre atac extern), amb aquesta regla sempre es disposarà d’una còpia llista per a utilitzar i tornar a la normalitat en el menor temps possible.

La regla del 3-2-1 diu el següent:

• Sempre s’han de realitzar i mantenir tres còpies de seguretat de les dades a recolzar.
• S’utilitzaran almenys dos suports diferents per a realitzar aquestes còpies
• i un d’ells ha d’estar sempre fora de l’empresa (en l’entorn actual de treball, en el núvol).

Exemple de la regla 3-2-1

La millor manera de comprendre com funciona i s’aplica aquesta regla de còpies de seguretat és veient un exemple.

Imaginem una empresa que maneja dades del seu programari de facturació i comptabilitat, correus electrònics i documents PDF amb pressupostos, contractes, nòmines, i una altra informació rellevant per al negoci. Aquesta informació és vital i necessària per al funcionament de l’empresa pel que realitza de manera periòdica (diàriament) una còpia de seguretat amb totes aquestes dades.

Per a aplicar la regla 3-2-1 de còpies de seguretat en aquesta empresa es podria instal·lar un NAS al qual bolcar diàriament dos de les còpies de seguretat. Aquestes còpies es realitzen en directoris diferents dins del NAS.

També es contractaria un espai d’emmagatzematge en el núvol en un proveïdor cloud segur, i es pujaria una còpia de seguretat a aquest.

D’aquesta manera es farien tres còpies, en dos suports diferents i una d’elles es troba fora de l’empresa (dues en el NAS i una en el núvol), garantint que l’empresa sempre podrà accedir a una d’aquestes còpies quan ho necessiti.

La regla del 3-2-1 és un mètode que permet a l’empresa disposar sempre d’una còpia de seguretat llesta per al seu suport.

Des de LISOT, com a proveidor de solucions de seguretat informàtica i Partner CLOUD, podem oferir-vos la implementació d’aquestes solucions.

La entrada Què ens salva en cas d’un atac informàtic? (o la regla 3-2-1 per a backups) se publicó primero en LISOT.

Digitalitzar és el procés de convertir la informació en format físic a un format digital llegible per un ordinador. Si transformem les dades a un format digital en lloc mantenir-los en paper arxivat físicament, podrem processar-los.

Digitalitzar vs digitalització

La digitalització amplia la idea de digitalitzar abordant processos que anteriorment depenien d’informació no digital. La digitalització se centra en capturar processos que prèviament s’han basat en informació no digital i codificar-los d’una manera centrada en el digital.

Els exemples de digitalització inclouen:

• «Capturar» els fluxos de treball i basats ​​en documents existents en representacions informàtiques d’aquests fluxos de treball per a la seva posterior automatització o anàlisi.
• Automatització de processos existents basats ​​en les persones.
• Aplicar anàlisis avançades i tecnologies de valor agregat a interaccions basades en documents.
• Millora de processos que prèviament havien estat manuals per a centrar-se en l’intercanvi digital d’informació (és a dir, signatures digitals)

Digitalització i transformació digital

A més dels conceptes de digitalitzar i digitalització, existeix un altre terme que sovint s’embolica i es confon amb aquests termes:transformació digital. La transformació digital és una idea àmplia que ha existit durant diverses dècades. El concepte de transformació digital és el canvi estratègic i fonamental en les operacions d’una organització, de manera que són impulsades per processos, tecnologies i mètodes digitals per a permetre altes taxes d’eficiència. Les organitzacions amb visió de futur estan aprofitant els tremends avanços en la tecnologia, emmagatzematge i programari per a equipar digitalment a la seva força laboral i, en el procés, aconseguir una productivitat substancial, estalvis de temps i una major satisfacció dels clients.

Si bé digitalitzar és el primer pas, l’optimització de l’operativa de les empreses implica fer un pas més i que aquesta realitzi una transformació digital.

Des de Lisot informàtica empresarial a Barcelona podem ajudar-te en la transformació digital de la teva empresa per a millorar la productivitat.

La entrada Digitalitzar davant transformació digital se publicó primero en LISOT.

1.- Ubicació dels usuaris del sistema:

Hem d’analitzar si els empleats de la nostra empresa estan situats majoritàriament en una sola oficina, en diverses oficines o estan dispersos entre la geografia del planeta.

2.- Aplicacions que gestionen les dades als quals necessitem accedir:

Probablement la nostra empresa utilitzarà més d’una aplicació per a tractar les dades que utilitzem, i hem de saber si estan desenvolupats en una plataforma tecnològica que és capaç de treballar a través d’internet:

• Aplicatiu de gestió intern (ERP)
• Correu
• Altres aplicacions

3.- Línies de comunicacions que disposem per a accedir a les dades:

Per a poder treballar en el núvol, un requisit imprescindible és disposar d’una bona línia de comunicacions en tots els llocs des dels quals hàgim d’accedir a les dades.

Cal tenir present que la línia de comunicacions que tinguem en l’oficina es dividirà entre el nombre d’usuaris que requereixin accedir a les dades.

(Amb una connexió l’amplada de banda de la qual sigui de 1024 Kbps (1 Mega) es podrà descarregar en aquest interval de temps (1 segon), un arxiu que ocupi en disc 122 KBytes.)

Amb aquestes tres variables podrem determinar si a la nostra empresa li és aconsellable implantar una solució cloud.

Com hem vist en articles anteriors, podem realitzar una implantació híbrida, pujant al núvol aquella part que és més fàcil gestionar des del núvol (com per exemple el correu) i posteriorment anar migrant la resta d’aplicacions.

Una vegada determinem que la nostra empresa sí que és susceptible de migrar al núvol, llavors hem de decidir si volem un cloud privat (en un datacenter amb recursos exclusius per a nosaltres) o un cloud públic, on la infraestructura està compartida (com Azure, AWS,…)

Des de LISOT, com a empresa especialista en Cloud computing i en donar suport informàtic a empreses, podem ajudar-vos a destriar si la vostra empresa és susceptible de migrar al núvol i amb quines característiques.

La entrada Com determinar si la solució Cloud és convenient per a la nostra empresa se publicó primero en LISOT.

Combinant aquestes 5 variables podem configurar tres grans solucions:

• Solució 100% CLOUD: 
  • Directori actiu: control d’usuaris i accessos
  • Correu
  • Carpetes de dades
  • Aplicatiu ERP – CRM
  • Còpies de seguretat
• Solució híbrida: 80 % CLOUD – 20 % local:
  • Al CLOUD
    •  Directori actiu
    • Carpetes de dades
    • Correu
  • En local (on premise)
    • Aplicatiu ERP – CRM
    • Còpies de seguretat
• Solució híbrida: 20 % CLOUD – 80 % local:
  • Al CLOUD
    • Directori actiu
    • Correu
  • En local (on premise)
    • Directori actiu
    • Carpetes de dades
    • Aplicatiu ERP – CRM
    • Còpies de seguretat

La entrada Opcions d’implantació informàtica al núvol se publicó primero en LISOT.

Abans de plantejar-nos un procés de migració del nostre sistema al núvol, hem de saber que existeixen tres grans famílies de serveis en el núvol.

Infraestructura com a Servei (IaaS: Infraestructura as a Service)

• Dirigit principalment per a perfils tècnics com a administradors de sistemes.
• Engloba la capacitat de computació de servidors, cabines d’emmagatzematge i elements de connectivitat i seguretat. És a dir, tota la infraestructura de processament informàtic que tradicionalment el maquinari oferia i que ara el proveïdor configura com un pool de recursos per al client.
• El client exerceix un control gairebé total, perquè ell és qui configura tot l’entorn IT a la mesura que requereixen les seves aplicacions.
• Un exemple seria contractar a un proveïdor de solucions un servidor en un datacenter i sobre aquest nosaltres li instal·lem el sistema operatiu i l’aplicació que precisem.

Plataforma com a Servei (PaaS)

• Ens referim a la combinació del maquinari i programari que requereixen els desenvolupadors, dissenyadors web i agències interactives a l’hora d’engegar els seus projectes tecnològics i aplicacions.
• A més de la infraestructura necessària per subministrar la capacitat de computació, s’ofereixen com un servei els sistemes operatius, bases de dades i piles de desenvolupament.
• Aquestes plataformes són administrades pel proveïdor, de manera que l’usuari pot centrar-se a la programació i implementació dels seus projectes i comptar amb entorns IT complexos, sense necessitat d’assumir les tasques d’administració de sistemes, que estan en mans del proveïdor de solucions Cloud.
• Un exemple seria que el desenvolupador de la nostra pàgina web contracta a un proveïdor de serveis un servidor WORDPRESS o JOOMLA per crear i operar nostra web corporativa.

Programari com a Servei (SaaS)

• Es refereix a qualsevol aplicació o programa llest per utilitzar per l’usuari final, al que se sol accedir via web, sense instal·lar-ho en local.
• El proveïdor gestiona el desenvolupament, manteniment, actualitzacions, còpies de seguretat, etc.
• L’usuari només ha d’utilitzar-ho i treure-li partit a les seves característiques.
• Un exemple és la utilització de serveis de correu com GMAIL, OUTLOOK.COM, …

La entrada Cloud Computing: Conceptes bàsics se publicó primero en LISOT.

Unas de las consultas más frecuentes son las relativas a la NUBE; este es el tercero de una serie de 4 artículos en los que vamos a intentar orientar a este respecto:

1. Diferencias entre nube empresarial y nube personal.
2. Almacenamiento en la nube centralizado frente a almacenamiento disperso.
3. Requisitos mínimo para contratar un servicio empresarial en la nube.
4. Cómo migrar los datos de un servidor a la nube.

 Para contratar un servicio en la nube con seguridad, las empresas necesitan disponer:

1.- Cumplimiento legal:

El proveedor ha de cumplir con las normas de protección de datos, para tener garantía de que sus datos están protegidos. Los datos debemos estar seguros que se almacenan en un centro de datos de la Unión Europea, para tener garantía y seguridad de que o se va a traficar con ellos. Hay que ser muy cautos antes de utilizar para uso empresarial soluciones como DropBox, Drive o similares.

2.-  Seguridad:

La seguridad, entendida como las sistemas de control y protección de acceso a los datos, es un factor determinante a la hora de decidir dónde alojar mis datos. Los mecanismos de acceso y la misma estructura de los datos son los que os garantizan ese control. Aunque sorprenda, la seguridad ciertamente se basa en un «proceso artesanal» y por ello las pequeñas compañías pueden ofrecer niveles más elevado de seguridad.

3.-  Control de acceso:

La aplicación en la que almacenamos los datos debe permitir establecer un nivel de permisos y control de acceso a las carpetas y documentos que almacenamos. Se necesita compartir la información de forma controlada y con seguridad.

4.- Trazabilidad de las operaciones y control de versiones:

El sistema nos ha de permitir con seguridad saber quién ha realizado qué y dónde, para poder mantener un control sobre los datos y poder exigir responsabilidades.  También el disponer de un control de versiones de los documentos nos permite poder ver cómo evoluciona un documento.

5.- Copias de seguridad o BackUps

Los sistemas de almacenamiento en la nube tienen mecanismos de redundancia que garantizan la seguridad y la accesibilidad a los datos; ahora bien, siempre es recomendable disponer de una copia de seguridad de los datos y que ésta si fuera necesario, nos la podamos descargar a un repositorio local.

6.- Garantía de permanencia:

Hoy en día encontramos empresas que nos regalan espacio de almacenamiento. Hay que tener presente que un almacenamiento de calidad y con seguridad tiene un coste y no se puede andar regalando.

7.- Soporte técnico:

Poder disponer de alguien a quien llamar en caso de duda o necesidad es un factor primordial y que nos ofrece seguridad. Saber que además ese soporte habla nuestro mismo idioma también puede facilitarnos las tareas. El soporte técnico es como nos relacionamos con nuestro proveedor de la NUBE.

Hay que tener mucho cuidado con aquellos que regalan espacio o lo ofrecen a céntimos de euro; si eres empresario, lo más importante es que ni tus datos ni los de tus clientes puedan ser moneda de pago de los servicios que utilizas.

La entrada Requisits per a contractar un servei empresarial al núvol amb seguretat se publicó primero en LISOT.