Núvol Públic:

El núvol públic és un model de computació en el núvol on els recursos informàtics es comparteixen entre múltiples usuaris. Aquests recursos estan allotjats en infraestructures propietat de proveïdors de serveis en el núvol com Microsoft Azure, Amazon Web Services (AWS) o Google Cloud.

• Avantatges:
  • Baix cost: Els usuaris paguen només pels recursos que utilitzen.
  • Escalabilitat: Poden ampliar o reduir recursos segons la demanda.
  • Accessibilitat: Es pot accedir al núvol públic des de qualsevol lloc amb connexió a Internet.
• Desavantatges:
  • Menys control: Els usuaris no tenen control directe sobre la infraestructura subjacent.

Núvol Privat:

El núvol privat és una infraestructura de computació en el núvol dedicat exclusivament a una organització. Pot estar allotjada en el data center de l’organització o gestionada per un proveïdor extern.

• Avantatges:
  • Seguretat i control: Les dades i aplicacions estan protegits i no es comparteixen amb altres clients.
  • Latència baixa: Ideal per a càrregues de treball sensibles al temps.
  • Compliment normatiu: Les organitzacions poden complir amb regulacions específiques.
• Desavantatges:
  • Major inversió inicial: Requereix més recursos i manteniment.

Data Center Privat:

Un data center privat és una instal·lació física propietat d’una organització que és la responsable de dissenyar, construir i mantenir tota la infraestructura.

• Avantatges:
  • Control total: L’organització decideix com es configura i administra.
  • Personalització: Pot adaptar-se a necessitats específiques.
• Desavantatges:
  • Desavantatges: Costos operatius: Mantenir i actualitzar la infraestructura pot ser costós.

Des de LISOT, com a empresa especialitzada en serveis informàtics, us podem oferir qualsevol de les tres opcions, depenent de la necessitat i requisits de cada client.

La entrada Com gestionar la infraestructura informàtica: Diferències entre el núvol public, núvol privat i datacenter privat se publicó primero en LISOT.

Portar les dades i les aplicacions al núvol prometia ser una solució més àgil, eficaç i fins a rendible per a moltes companyies. De fet, moltes organitzacions es van veure pressionades a traslladar la seva operativa a models de cloud computing especialment durant els confinaments per la pandèmia de la Covid. No obstant això, ara s’han adonat que no és or tot el que rellueix: gairebé 3 de cada 4 empreses s’estan plantejant “repatriar” les dades que van portar al núvol i fer que resideixin en els seus propis servidors o centres de dades.

Així almenys ho posa de manifest un estudi realitzat per Coleman Parkes Research a petició de Cloudera (un proveïdor de solucions de gestió de la dada) i que ha estat donat a conèixer a un petit grup de periodistes.

Anar-se al núvol no era només anar-se al núvol. La veritat és que migrar a una plataforma en el núvol no té molt sentit si no optimitzes les teves necessitats i càrrega de treball per al núvol. Fer-ho amb aplicacions antigues i no adaptar-les als nous temps o aprofitar els avantatges dels contenidors o el clustering podia resultar en una cosa contraproduent, i sobretot…

Les empreses que tornen a gestionar els seus núvols privats necessiten vigilar molt de prop la infraestructura local per a evitar fallades de seguretat, experts perquè gestionin els serveis i dades i també una anàlisi acurada dels recursos maquinari que necessiten. Tot això imposa un cost econòmic i de recursos, i cal tenir-lo molt en compte a llarg termini.

En el segon trimestre de 2022, els serveis en el núvol van facturar un total de 62.300 milions de dòlars (aproximadament 61.000 milions d’euros), la qual cosa representa un augment del 33% en comparació amb l’any anterior.

Els tres principals proveïdors de serveis en el núvol són:

• Amazon Web Services (AWS):
  AWS va facturar 19.739 milions de dòlars (al voltant de 19.291 milions d’euros) en el trimestre, la qual cosa representa el 31% de la despesa total.
  Malgrat la competència, AWS continua sent un líder en el mercat de serveis en el núvol.
• Microsoft Azure:
  Azure va ser el segon proveïdor més gran, amb una quota de mercat del 24%.
  Va facturar gairebé 15.000 milions de dòlars (uns 14.610 milions d’euros) i va experimentar un creixement anual del 40%.
• Google Cloud:
  Google Cloud va facturar 6.276 milions de dòlars (al voltant de 6.132 milions d’euros) en l’últim trimestre.
  Controla aproximadament el 8% del mercat i va experimentar un creixement del 45%.

Podria semblar que aquesta decisió de moltes empreses de deixar aquests serveis serà un greu problema per a empreses com Amazon o Microsoft, però la realitat és que tenen un filó més gros a la vista: el de la IA, que està fent que apareguin una infinitat de serveis web que precisament estan allotjats en el núvol. I més que apareixeran.

Des de LISOT, oferim la gestió de les infraestructures locals i de datacenters privats. Com a experts en serveis informàtics per a empreses podem oferir-te la millor solució, consulta’ns sense compromís

La entrada El 72% de les empreses es planteja “repatriar” les seves dades del núvol se publicó primero en LISOT.

El que no es defineix no es pot mesurar. El que no es mesura, no es pot millorar. El que no es millora, es degrada sempre.

La Seguretat de la Informació no és una excepció, i per això és necessària una aproximació seriosa i objectiva a la ciberseguretat, que ens permeti determinar de manera fiable els riscos als quals estem exposats, en quina mesura ho estem i quines són les conseqüències. En l’època actual no podem seguir ja amb el tradicional‚ “recordar-se de Santa Bàrbara quan trona”.

L’eina principal per a remuntar l’empresa en cas de ciberatac és disposar d’una còpia de seguretat fiable i actual.

Realitzar una còpia de seguretat completa, diferencial i incremental és la millor manera de garantir la continuïtat del negoci, i aplicant un mètode com la regla 3-2-1 es disposarà sempre d’una còpia llista per a ser recuperada, independentment de la mena d’incident (extern o intern) que s’hagi produït.

Què és la regla 3-2-1 per a còpies de seguretat?

La regla 3-2-1 és un mètode per a realitzar còpies de seguretat que persegueix aconseguir l’accés a una còpia de seguretat per a poder ser recolzada sempre que sigui necessari. És igual que l’incident que requereixi del suport de la còpia de seguretat s’hagi produït de manera interna (error humà, corrupció de dades, incendi, robatori de dades, o similar) o de manera externa (atac per malware, denegació de servei o qualsevol altre atac extern), amb aquesta regla sempre es disposarà d’una còpia llista per a utilitzar i tornar a la normalitat en el menor temps possible.

La regla del 3-2-1 diu el següent:

• Sempre s’han de realitzar i mantenir tres còpies de seguretat de les dades a recolzar.
• S’utilitzaran almenys dos suports diferents per a realitzar aquestes còpies
• i un d’ells ha d’estar sempre fora de l’empresa (en l’entorn actual de treball, en el núvol).

Exemple de la regla 3-2-1

La millor manera de comprendre com funciona i s’aplica aquesta regla de còpies de seguretat és veient un exemple.

Imaginem una empresa que maneja dades del seu programari de facturació i comptabilitat, correus electrònics i documents PDF amb pressupostos, contractes, nòmines, i una altra informació rellevant per al negoci. Aquesta informació és vital i necessària per al funcionament de l’empresa pel que realitza de manera periòdica (diàriament) una còpia de seguretat amb totes aquestes dades.

Per a aplicar la regla 3-2-1 de còpies de seguretat en aquesta empresa es podria instal·lar un NAS al qual bolcar diàriament dos de les còpies de seguretat. Aquestes còpies es realitzen en directoris diferents dins del NAS.

També es contractaria un espai d’emmagatzematge en el núvol en un proveïdor cloud segur, i es pujaria una còpia de seguretat a aquest.

D’aquesta manera es farien tres còpies, en dos suports diferents i una d’elles es troba fora de l’empresa (dues en el NAS i una en el núvol), garantint que l’empresa sempre podrà accedir a una d’aquestes còpies quan ho necessiti.

La regla del 3-2-1 és un mètode que permet a l’empresa disposar sempre d’una còpia de seguretat llesta per al seu suport.

Des de LISOT, com a proveidor de solucions de seguretat informàtica i Partner CLOUD, podem oferir-vos la implementació d’aquestes solucions.

La entrada Què ens salva en cas d’un atac informàtic? (o la regla 3-2-1 per a backups) se publicó primero en LISOT.

1.- Ubicació dels usuaris del sistema:

Hem d’analitzar si els empleats de la nostra empresa estan situats majoritàriament en una sola oficina, en diverses oficines o estan dispersos entre la geografia del planeta.

2.- Aplicacions que gestionen les dades als quals necessitem accedir:

Probablement la nostra empresa utilitzarà més d’una aplicació per a tractar les dades que utilitzem, i hem de saber si estan desenvolupats en una plataforma tecnològica que és capaç de treballar a través d’internet:

• Aplicatiu de gestió intern (ERP)
• Correu
• Altres aplicacions

3.- Línies de comunicacions que disposem per a accedir a les dades:

Per a poder treballar en el núvol, un requisit imprescindible és disposar d’una bona línia de comunicacions en tots els llocs des dels quals hàgim d’accedir a les dades.

Cal tenir present que la línia de comunicacions que tinguem en l’oficina es dividirà entre el nombre d’usuaris que requereixin accedir a les dades.

(Amb una connexió l’amplada de banda de la qual sigui de 1024 Kbps (1 Mega) es podrà descarregar en aquest interval de temps (1 segon), un arxiu que ocupi en disc 122 KBytes.)

Amb aquestes tres variables podrem determinar si a la nostra empresa li és aconsellable implantar una solució cloud.

Com hem vist en articles anteriors, podem realitzar una implantació híbrida, pujant al núvol aquella part que és més fàcil gestionar des del núvol (com per exemple el correu) i posteriorment anar migrant la resta d’aplicacions.

Una vegada determinem que la nostra empresa sí que és susceptible de migrar al núvol, llavors hem de decidir si volem un cloud privat (en un datacenter amb recursos exclusius per a nosaltres) o un cloud públic, on la infraestructura està compartida (com Azure, AWS,…)

Des de LISOT, com a empresa especialista en Cloud computing i en donar suport informàtic a empreses, podem ajudar-vos a destriar si la vostra empresa és susceptible de migrar al núvol i amb quines característiques.

La entrada Com determinar si la solució Cloud és convenient per a la nostra empresa se publicó primero en LISOT.

Combinant aquestes 5 variables podem configurar tres grans solucions:

• Solució 100% CLOUD: 
  • Directori actiu: control d’usuaris i accessos
  • Correu
  • Carpetes de dades
  • Aplicatiu ERP – CRM
  • Còpies de seguretat
• Solució híbrida: 80 % CLOUD – 20 % local:
  • Al CLOUD
    •  Directori actiu
    • Carpetes de dades
    • Correu
  • En local (on premise)
    • Aplicatiu ERP – CRM
    • Còpies de seguretat
• Solució híbrida: 20 % CLOUD – 80 % local:
  • Al CLOUD
    • Directori actiu
    • Correu
  • En local (on premise)
    • Directori actiu
    • Carpetes de dades
    • Aplicatiu ERP – CRM
    • Còpies de seguretat

La entrada Opcions d’implantació informàtica al núvol se publicó primero en LISOT.

A més de disposar del nostre Datacenter propi, LISOT està certificat per a oferir serveis hospedats al núvol:

Des de febrer de 2012, LISOT té la competència SILVER de Microsoft de SMALL AND MIDMARKET CLOUD SOLUTIONS.

Des de juny de 2018, LISOT està certificada per VEEAM com partner SILVER per a configurar, gestionar i hospedar les còpies de seguretat dels seus clients tant en el seu propi DATACENTER com  a MICROSOFT AZURE i a AMAZON WEB SERVICES (AWS).

La entrada Lisot, expert certificat en serveis al núvol se publicó primero en LISOT.

Abans de plantejar-nos un procés de migració del nostre sistema al núvol, hem de saber que existeixen tres grans famílies de serveis en el núvol.

Infraestructura com a Servei (IaaS: Infraestructura as a Service)

• Dirigit principalment per a perfils tècnics com a administradors de sistemes.
• Engloba la capacitat de computació de servidors, cabines d’emmagatzematge i elements de connectivitat i seguretat. És a dir, tota la infraestructura de processament informàtic que tradicionalment el maquinari oferia i que ara el proveïdor configura com un pool de recursos per al client.
• El client exerceix un control gairebé total, perquè ell és qui configura tot l’entorn IT a la mesura que requereixen les seves aplicacions.
• Un exemple seria contractar a un proveïdor de solucions un servidor en un datacenter i sobre aquest nosaltres li instal·lem el sistema operatiu i l’aplicació que precisem.

Plataforma com a Servei (PaaS)

• Ens referim a la combinació del maquinari i programari que requereixen els desenvolupadors, dissenyadors web i agències interactives a l’hora d’engegar els seus projectes tecnològics i aplicacions.
• A més de la infraestructura necessària per subministrar la capacitat de computació, s’ofereixen com un servei els sistemes operatius, bases de dades i piles de desenvolupament.
• Aquestes plataformes són administrades pel proveïdor, de manera que l’usuari pot centrar-se a la programació i implementació dels seus projectes i comptar amb entorns IT complexos, sense necessitat d’assumir les tasques d’administració de sistemes, que estan en mans del proveïdor de solucions Cloud.
• Un exemple seria que el desenvolupador de la nostra pàgina web contracta a un proveïdor de serveis un servidor WORDPRESS o JOOMLA per crear i operar nostra web corporativa.

Programari com a Servei (SaaS)

• Es refereix a qualsevol aplicació o programa llest per utilitzar per l’usuari final, al que se sol accedir via web, sense instal·lar-ho en local.
• El proveïdor gestiona el desenvolupament, manteniment, actualitzacions, còpies de seguretat, etc.
• L’usuari només ha d’utilitzar-ho i treure-li partit a les seves característiques.
• Un exemple és la utilització de serveis de correu com GMAIL, OUTLOOK.COM, …

La entrada Cloud Computing: Conceptes bàsics se publicó primero en LISOT.

Avantatges d’un servei CLOUD:

El proveïdor dels serveis al núvol té millors recursos, ja que s’especialitza en aquest servei, podent adaptar-se millor a les possibles amenaces de seguretat informàtica.

Les dades estaran protegides i vigilades les 24 hores i els 365 dies de l’any no tan sol d’atacs sinó de possibles pèrdues com poden ser que es trenqui un equip.

Les eines de seguretat informática probablement siguin més potents i eficaces en una empresa especialitzada.

Podríem dir que el núvol és un lloc segur si s’utilitzen els mètodes adequats

Com protegir-nos en el núvol?

1. Utilitzar diferents contrasenyes per a comptes diferents: La utilització de diferents contrasenyes en el gran nombre de comptes que pot tenir una organització és fonamental (hi ha aplicacions que ens poden ajudar a gestionar-les perquè no se’ns oblidin)
2. Emprar l’autenticació de dos factors: A més d’introduir la contrasenya s’haurà de proporcionar el codi de verificació que reps en el dispositiu mòbil.
3. Utilitzar un email diferent per a cada funció: Utilitzar un compte diferent t’ajudés al fet que els hackers tinguin l’accés molt més complicat.
4. Realitzar un backup físic de les dades: Guarda les dades importants i els que et permetin el funcionament de l’empresa en disc dur extern o servidor, prevenint així una possible fallada del núvol.
5. Contrasenyes fortes i segures: Crea una contrasenya forta i no la repeteixis en altres comptes. Evita utilitzar dates o noms.

Mantenir la informació a resguard d’una manera segura és vital per a les empreses per poder funcionar de manera correcta, ja que la informació és un dels aspectes més valuosos de l’empresa; protegir-la és una de les claus perquè l’empresa segueixi creixent.

Per contractar un servei empresarial en el núvol ha d’assegurar-se que compleixi amb els requisits de seguretat.

La entrada És segur el núvol? se publicó primero en LISOT.

Mesures per gestionar de forma més segura nostra empremta digital:

• Ser conscients que tot el que compartim en Internet, en major o menor grau, posa en risc la privadesa.
• Utilitzar diferents «persones» (perfils) para diferents aspectes de la nostra vida digital, ja sigui utilitzar una adreça de correu per al treball i una altra per als assumptes personals, o utilitzar una targeta de crèdit per realitzar compres en línia i una altra para tot la resta.
• Revisar les configuracions per defecte dels sistemes digitals. Moltes vegades, aquestes afavoreixen la divulgació de la informació personal abans que el seu resguard.
• Trobar i utilitzar eines específiques per millorar la privadesa. Existeixen moltes eines per millorar la privadesa, especialment per als navegadors. Aquestes eines es poden usar no solament per protegir àrees específiques de la nostra empremta digital, sinó també per mantenir-nos al tant i comprendre què és el que estan buscant els proveïdors de serveis.

Recomanacions per gestionar l’empremta digital correctament:

• Gestiona les cookies: Cerca quina configuracions per cookies té el teu navegador i després fixa’t si el teu navegador permet bloquejar cookies de tercers.
• Revisa la teva configuració de privadesa: Esborrar les cookies no és suficient. Com a usuaris d’Internet, també hem de prendre el control de la informació que desitgem compartir en qualsevol servei públic, especialment en els serveis explícitament oberts com les xarxes socials, els blogs i els llocs per a fotografies. Igual que el que ocorre amb qualsevol informació privada, evitar l’exposició, és més fàcil, que la tasca gairebé impossible d’esborrar-la una vegada que es fa pública.
• Comprendre el que realment ocorre quan compartim dades: una vegada que compartim alguna cosa, ja no podem «donis-compartir-ho». I una vegada que visitem un lloc o vam crear un compte, pot ser que ja no puguem esborrar les nostres petjades.

Gestionar les nostres empremtes digitals en línia requereix pensament, temps i esforç. Implica lluitar contra la nostra pròpia inèrcia davant les configuracions per defecte, que són còmodes però soscaven la nostra privadesa, i contra els esforços organitzats i persistents dels qui tenen un interès econòmic i intenten persuadir-nos de sacrificar la nostra privadesa en el seu propi benefici.

La entrada Com gestionar la petjada digital se publicó primero en LISOT.

Avui dia això ja no és així; la potència que ofereix tenir infraestructura i aplicacions en el núvol, ha permès afegir flexibilitat i accés instantani a les dades. Actualment, les empreses disposen d’una infraestructura híbrida, disposant part dels sistemes en els CPDs de les empreses i part en el núvol. Això implica que parteix de la nostra propietat intel·lectual està situada en el núvol públic, en recursos externs a nosaltres.

Els mecanismes de seguretat informàtica per a una xarxa híbrida són els mateixos que els que existeixen per a una xarxa local, però adaptats a les noves necessitats; ens permeten protegir-nos a nivell de núvol privat, núvol públic i núvol híbrid. Els Firewalls, antivirus, DLPs, VPNs, estan adaptats per conviure amb Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure o VMwarevCloud Air, de manera que a través d’una consola centralitzada podem gestionar els recursos situats en qualsevol ubicació.

Les diferents capes de protecció de seguretat informàtica que ofereixen aquests sistemes de nova generació, ens permeten controlar els següents punts.

• Firewall, IPS, antivirus i anti-bot: Protegeix serveis en el núvol públic sobre accessos no autoritzats al nostre núvol públic.
• Control d’aplicació: Permet prevenir d’atacs de denegació de servei (DOS) i protegir els serveis en el núvol.
• Programari de VPN IPsec: permet securizar les comunicacions als recursos del núvol.
• Accés mòbil segur: Permet als usuaris mòbils connectar al núvol utilitzant una connexió xifrada per SSL amb doble factor d’autenticació (2FA) i solament per a dispositius gestionats.
• DLP – Data Lost Protecction: Protegeix les dades sensibles d’accessos no permesos.
• Protecció Zero Day: Protegeix d’atacs i infeccions de malware mitjançant sistemes de sandboxing.

La entrada Protecció d’infraestructures al núvol se publicó primero en LISOT.