Núvol Públic:

El núvol públic és un model de computació en el núvol on els recursos informàtics es comparteixen entre múltiples usuaris. Aquests recursos estan allotjats en infraestructures propietat de proveïdors de serveis en el núvol com Microsoft Azure, Amazon Web Services (AWS) o Google Cloud.

• Avantatges:
  • Baix cost: Els usuaris paguen només pels recursos que utilitzen.
  • Escalabilitat: Poden ampliar o reduir recursos segons la demanda.
  • Accessibilitat: Es pot accedir al núvol públic des de qualsevol lloc amb connexió a Internet.
• Desavantatges:
  • Menys control: Els usuaris no tenen control directe sobre la infraestructura subjacent.

Núvol Privat:

El núvol privat és una infraestructura de computació en el núvol dedicat exclusivament a una organització. Pot estar allotjada en el data center de l’organització o gestionada per un proveïdor extern.

• Avantatges:
  • Seguretat i control: Les dades i aplicacions estan protegits i no es comparteixen amb altres clients.
  • Latència baixa: Ideal per a càrregues de treball sensibles al temps.
  • Compliment normatiu: Les organitzacions poden complir amb regulacions específiques.
• Desavantatges:
  • Major inversió inicial: Requereix més recursos i manteniment.

Data Center Privat:

Un data center privat és una instal·lació física propietat d’una organització que és la responsable de dissenyar, construir i mantenir tota la infraestructura.

• Avantatges:
  • Control total: L’organització decideix com es configura i administra.
  • Personalització: Pot adaptar-se a necessitats específiques.
• Desavantatges:
  • Desavantatges: Costos operatius: Mantenir i actualitzar la infraestructura pot ser costós.

Des de LISOT, com a empresa especialitzada en serveis informàtics, us podem oferir qualsevol de les tres opcions, depenent de la necessitat i requisits de cada client.

La entrada Com gestionar la infraestructura informàtica: Diferències entre el núvol public, núvol privat i datacenter privat se publicó primero en LISOT.

La millor defensa davant la ciberdelinqüència és la PREVENCIÓ. Aquesta prevenció comença coneixent els nostres sistemes realitzant untest d’intrusió – Pentesting.

Què és un test d’intrusió?

El servei de Basic Penetration Testing (BPT) és el procés d’avaluar l’estat de seguretat actual d’un sistema o xarxa d’una organització per a trobar vulnerabilitats que un atacant podria explotar per a obtenir accés no autoritzat als sistemes i la informació. En definitiva, detectem, categoritzem i proposem pautes de correcció de vulnerabilitats conegudes o desconegudes en els sistemes de maquinari o programari.

Objectius del Pentesting

• Recopilar informació pública de l’organització relacionada amb TU i identificar els actius de tecnologia de la informació (TU) per a produir una llista de vulnerabilitats conegudes presents en els sistemes i aplicacions ajudant a mitigar-les abans que puguin ser explotades.
• Simular un esdeveniment de hacking real per a provar la solidesa dels seus sistemes, els seus defenses i les mesures de seguretat existents.
• Avaluar l’estat del sistema de TI enfront d’atacs.

Abast d’un test d’intrusió

Realitzem els nostres Assajos de Penetració en dos formats:

• Proves de penetració bàsica externes: Realitzades de manera remota sense accés intern pels nostres experts en seguretat. L’objectiu és identificar i, classificar les febleses dels actius del client públics en internet (els actius de TU d’una organització) com a servidors web, portes d’enllaç de xarxa, VPN, servidors de correu electrònic i firewalls.
• Proves internes de penetració bàsica: Realitzades des de les instal·lacions de l’organització, identifiquem i classifiquem amenaces i vulnerabilitats en la xarxa interna des del punt de vista d’algú que ja té accés a la xarxa de l’organització, com un empleat, col·laborador o convidat. També ajuda a una organització a determinar el seu compliment de les polítiques, estàndards i procediments globals o locals en termes de seguretat de la informació, protecció de dades i segmentació de la xarxa.

Procediment del test d’intrusió:

Utilitzarem una combinació de mètodes d’escaneig automatitzats i manuals i emprant eines comercials i disponibles públicament, així com scripts personalitzats i aplicacions desenvolupades per LISOT.

El procés de prova de penetració consta dels següents passos:

• Reconeixement: recopilació de dades preliminars sobre l’organització objectiu. Les dades es recopilen amb la finalitat de planificar millor l’atac. La informació recopilada en aquest pas inclou intervals d’adreces IP, adreces de correu electrònic públiques, llocs web, etc.
• Anàlisis i enumeració: recopila més informació sobre els sistemes connectats, així com l’execució d’aplicacions i serveis en la xarxa de l’organització. També es recopila informació com el tipus i la versió de sistemes operatius, comptes d’usuari, adreces de correu electrònic, la versió del servei i, nombres de versions entre altres.
• Identificar vulnerabilitats:en funció de la informació recopilada en les dues fases anteriors, identificarem els serveis vulnerables que s’executen en la seva xarxa o les aplicacions que tenen vulnerabilitats conegudes.
• Explotació:Usem codi fàcilment disponible o creem un personalitzat per a aprofitar les vulnerabilitats identificades per a obtenir accés al sistema objectiu.
• Escalada de privilegis:en alguns casos, la vulnerabilitat existent proporciona accés de baix nivell, com l’accés normal dels usuaris amb privilegis limitats. En aquest pas, intentarem obtenir accés administratiu complet en la màquina. En aquest pas, intentarem obtenir accés administratiu complet en la màquina.

Per què realitzar un Pentesting?

La millor manera de conèixer que segura és una web, xarxa o sistema informàtic d’una companyia és posant-ho a prova. Per això, quan es contracta un servei de test d’intrusió, l’auditor actua amb tècniques similars a les d’un ciberdelinqüent que realitza un atac amb males intencions. És a dir, actua com si volgués robar informació o actuar de manera il·legítima. D’aquesta manera, posa a prova els sistemes i descobreix fins a quin punt estan preparats per a afrontar un atac real de tipus intrusiu.

T’interesa posar a prova els teus sistemes? Contacta’ns per a realitzar un test de intrusió.

La entrada El test d’intrusió: la millor defensa davant un ciberatac se publicó primero en LISOT.

1.- Ubicació dels usuaris del sistema:

Hem d’analitzar si els empleats de la nostra empresa estan situats majoritàriament en una sola oficina, en diverses oficines o estan dispersos entre la geografia del planeta.

2.- Aplicacions que gestionen les dades als quals necessitem accedir:

Probablement la nostra empresa utilitzarà més d’una aplicació per a tractar les dades que utilitzem, i hem de saber si estan desenvolupats en una plataforma tecnològica que és capaç de treballar a través d’internet:

• Aplicatiu de gestió intern (ERP)
• Correu
• Altres aplicacions

3.- Línies de comunicacions que disposem per a accedir a les dades:

Per a poder treballar en el núvol, un requisit imprescindible és disposar d’una bona línia de comunicacions en tots els llocs des dels quals hàgim d’accedir a les dades.

Cal tenir present que la línia de comunicacions que tinguem en l’oficina es dividirà entre el nombre d’usuaris que requereixin accedir a les dades.

(Amb una connexió l’amplada de banda de la qual sigui de 1024 Kbps (1 Mega) es podrà descarregar en aquest interval de temps (1 segon), un arxiu que ocupi en disc 122 KBytes.)

Amb aquestes tres variables podrem determinar si a la nostra empresa li és aconsellable implantar una solució cloud.

Com hem vist en articles anteriors, podem realitzar una implantació híbrida, pujant al núvol aquella part que és més fàcil gestionar des del núvol (com per exemple el correu) i posteriorment anar migrant la resta d’aplicacions.

Una vegada determinem que la nostra empresa sí que és susceptible de migrar al núvol, llavors hem de decidir si volem un cloud privat (en un datacenter amb recursos exclusius per a nosaltres) o un cloud públic, on la infraestructura està compartida (com Azure, AWS,…)

Des de LISOT, com a empresa especialista en Cloud computing i en donar suport informàtic a empreses, podem ajudar-vos a destriar si la vostra empresa és susceptible de migrar al núvol i amb quines característiques.

La entrada Com determinar si la solució Cloud és convenient per a la nostra empresa se publicó primero en LISOT.

Combinant aquestes 5 variables podem configurar tres grans solucions:

• Solució 100% CLOUD: 
  • Directori actiu: control d’usuaris i accessos
  • Correu
  • Carpetes de dades
  • Aplicatiu ERP – CRM
  • Còpies de seguretat
• Solució híbrida: 80 % CLOUD – 20 % local:
  • Al CLOUD
    •  Directori actiu
    • Carpetes de dades
    • Correu
  • En local (on premise)
    • Aplicatiu ERP – CRM
    • Còpies de seguretat
• Solució híbrida: 20 % CLOUD – 80 % local:
  • Al CLOUD
    • Directori actiu
    • Correu
  • En local (on premise)
    • Directori actiu
    • Carpetes de dades
    • Aplicatiu ERP – CRM
    • Còpies de seguretat

La entrada Opcions d’implantació informàtica al núvol se publicó primero en LISOT.

A més de disposar del nostre Datacenter propi, LISOT està certificat per a oferir serveis hospedats al núvol:

Des de febrer de 2012, LISOT té la competència SILVER de Microsoft de SMALL AND MIDMARKET CLOUD SOLUTIONS.

Des de juny de 2018, LISOT està certificada per VEEAM com partner SILVER per a configurar, gestionar i hospedar les còpies de seguretat dels seus clients tant en el seu propi DATACENTER com  a MICROSOFT AZURE i a AMAZON WEB SERVICES (AWS).

La entrada Lisot, expert certificat en serveis al núvol se publicó primero en LISOT.

Abans de plantejar-nos un procés de migració del nostre sistema al núvol, hem de saber que existeixen tres grans famílies de serveis en el núvol.

Infraestructura com a Servei (IaaS: Infraestructura as a Service)

• Dirigit principalment per a perfils tècnics com a administradors de sistemes.
• Engloba la capacitat de computació de servidors, cabines d’emmagatzematge i elements de connectivitat i seguretat. És a dir, tota la infraestructura de processament informàtic que tradicionalment el maquinari oferia i que ara el proveïdor configura com un pool de recursos per al client.
• El client exerceix un control gairebé total, perquè ell és qui configura tot l’entorn IT a la mesura que requereixen les seves aplicacions.
• Un exemple seria contractar a un proveïdor de solucions un servidor en un datacenter i sobre aquest nosaltres li instal·lem el sistema operatiu i l’aplicació que precisem.

Plataforma com a Servei (PaaS)

• Ens referim a la combinació del maquinari i programari que requereixen els desenvolupadors, dissenyadors web i agències interactives a l’hora d’engegar els seus projectes tecnològics i aplicacions.
• A més de la infraestructura necessària per subministrar la capacitat de computació, s’ofereixen com un servei els sistemes operatius, bases de dades i piles de desenvolupament.
• Aquestes plataformes són administrades pel proveïdor, de manera que l’usuari pot centrar-se a la programació i implementació dels seus projectes i comptar amb entorns IT complexos, sense necessitat d’assumir les tasques d’administració de sistemes, que estan en mans del proveïdor de solucions Cloud.
• Un exemple seria que el desenvolupador de la nostra pàgina web contracta a un proveïdor de serveis un servidor WORDPRESS o JOOMLA per crear i operar nostra web corporativa.

Programari com a Servei (SaaS)

• Es refereix a qualsevol aplicació o programa llest per utilitzar per l’usuari final, al que se sol accedir via web, sense instal·lar-ho en local.
• El proveïdor gestiona el desenvolupament, manteniment, actualitzacions, còpies de seguretat, etc.
• L’usuari només ha d’utilitzar-ho i treure-li partit a les seves característiques.
• Un exemple és la utilització de serveis de correu com GMAIL, OUTLOOK.COM, …

La entrada Cloud Computing: Conceptes bàsics se publicó primero en LISOT.

Avantatges d’un servei CLOUD:

El proveïdor dels serveis al núvol té millors recursos, ja que s’especialitza en aquest servei, podent adaptar-se millor a les possibles amenaces de seguretat informàtica.

Les dades estaran protegides i vigilades les 24 hores i els 365 dies de l’any no tan sol d’atacs sinó de possibles pèrdues com poden ser que es trenqui un equip.

Les eines de seguretat informática probablement siguin més potents i eficaces en una empresa especialitzada.

Podríem dir que el núvol és un lloc segur si s’utilitzen els mètodes adequats

Com protegir-nos en el núvol?

1. Utilitzar diferents contrasenyes per a comptes diferents: La utilització de diferents contrasenyes en el gran nombre de comptes que pot tenir una organització és fonamental (hi ha aplicacions que ens poden ajudar a gestionar-les perquè no se’ns oblidin)
2. Emprar l’autenticació de dos factors: A més d’introduir la contrasenya s’haurà de proporcionar el codi de verificació que reps en el dispositiu mòbil.
3. Utilitzar un email diferent per a cada funció: Utilitzar un compte diferent t’ajudés al fet que els hackers tinguin l’accés molt més complicat.
4. Realitzar un backup físic de les dades: Guarda les dades importants i els que et permetin el funcionament de l’empresa en disc dur extern o servidor, prevenint així una possible fallada del núvol.
5. Contrasenyes fortes i segures: Crea una contrasenya forta i no la repeteixis en altres comptes. Evita utilitzar dates o noms.

Mantenir la informació a resguard d’una manera segura és vital per a les empreses per poder funcionar de manera correcta, ja que la informació és un dels aspectes més valuosos de l’empresa; protegir-la és una de les claus perquè l’empresa segueixi creixent.

Per contractar un servei empresarial en el núvol ha d’assegurar-se que compleixi amb els requisits de seguretat.

La entrada És segur el núvol? se publicó primero en LISOT.