Els components essencials de qualsevol centre de dades solen ser:

Infraestructura de Tecnologies de la Informació:

• Servidors: Aquests processen dades i formen núvols privats o híbrids.
• Equips d’Emmagatzematge: Inclouen sistemes com SAN (Storage Area Network) i NAS (Network Attached Storage), així com sistemes amb cintes magnètiques per a recolzar informació. Aquests equips es munten en racks (bastidors) que maximitzen l’ús de l’espai en la instal·lació.
• Xarxes i Cablejat Estructurat: L’arquitectura de xarxa inclou cablejat estructurat de diferents categories, switches i encaminadors per a la comunicació interna i l’administració de proveïdors de serveis d’internet (ISP).
• Seguretat de la Xarxa: Això implica sistemes de firewalls, detecció d’intrusos (IDS) i prevenció d’intrusos (IPS). També s’utilitzen controls d’accés biomètrics i components contra incendis.
• Monitoratge i Gestió: Eines per a supervisar i administrar la infraestructura.

Sistemes d’Energia i climatització:

• SAI (Sistema d’Alimentació Ininterrompuda) – UPS (Uninterruptible Power Supply): Proporcionen alimentació ininterrompuda als equips sensibles per a evitar pertorbacions de la línia elèctrica.
• Sistemes de Climatització: Mantenen la temperatura adequada per al funcionament òptim dels equips.

Seguretat i Protecció:

• Controls d’Accés Biomètrics: Reconeixement de petjades i facial.
• Detecció de Vessament de Líquids: Per a prevenir danys per líquids.
• Components Contra Incendis: Per a protegir la infraestructura.

Els data centers es classifiquen en diferents categories segons el seu nivell de redundància i capacitat per a mantenir la disponibilitat dels serveis. Aquí estan les principals categories:

• TIER I: Centre de Dades Bàsic:
  • És una instal·lació que no té redundància en els seus components vitals, com a climatització i subministrament elèctric.
  • Pot o no tenir sòls elevats, generadors auxiliars o UPS (Sistemes d’Alimentació Ininterrompuda).
  • Les operacions de manteniment poden afectar la disponibilitat.
  • Disponibilitat del 99.671%11.
• TIER II: Centre de Dades Redundant:
  • Té sistemes vitals redundants, com a refrigeració, però un únic camí de subministrament elèctric.
  • Utilitza sòls elevats, generadors auxiliars i UPS.
  • Permet algunes operacions de manteniment “en línia”.
  • Disponibilitat del 99.741%11.
• TIER III: Centre de Dades Concurrentment Mantenibles:
  • Compleix amb els requisits de TIER II i té nivells importants de tolerància a fallades.
  • Tots els equips bàsics són redundants, inclòs el subministrament elèctric.
  • No requereix parades per a operacions de manteniment bàsiques.
  • Connectat a múltiples línies de distribució elèctrica i refrigeració.
  • Pot actualitzar-se a TIER IV sense interrupció del servei.
  • Disponibilitat del 99.982%11.
• TIER IV: Centre de Dades Tolerant a Fallades:
  • Compleix amb els requisits de TIER III i suporta fallades en qualsevol component que inhabiliti una línia (subministrament, refrigeració).
  • Connectat a múltiples línies de distribució elèctrica i refrigeració amb múltiples components redundants (N+1).
  • Exemple: 2 línies de subministrament elèctric, cadascuna amb redundància N+1.
  • Disponibilitat del 99.982%

Des de LISOT oferim el nostre datacenter de nivell TIER IV per a albergar aplicacions i servidors.

La entrada Què és un Datacenter? se publicó primero en LISOT.

Aquesta futura nova generació de dispositius planteja aprofitar totes les dades que guardem en els nostres equips per a ajudar-nos a treballar amb ells i facilitar-nos tot tipus de tasques. Tens dades de les teves finances? Aquest assistent podrà crear alertes, resums i fins i tot recomanacions. Tens el teu calendari fins dalt? Aquesta IA t’ajudarà a trobar llocs o reorganitzar-ho tot millor. Has creat una llista de futurs llocs que vols visitar? No hi ha problema, l’assistent et preguntarà si vols que t’organitzi un viatge a algun d’aquestes destinacions i et reservi avió, hotel i restaurants. Ho farà a més de forma totalment privada i segura: aquestes dades no van a cap núvol i el processament és en local, en el nostre PC o portàtil, així que tot queda a casa.

Per a aconseguir això, es planteja tenir assistents virtuals similars a ChatGPT o eines del tipus de Midjourney que puguin executar-se de manera local i privada en el PC, oferint serveis de resum, traducció, generació de contingut, cerca d’informació, etc. També s’espera que la IA millori el rendiment, la seguretat i la gestió dels PCs, anticipant problemes i solucionant-los de manera proactiva.

La pregunta, clar, és com ho farà quan ara mateix els requisits energètics i de potència de procés per a la IA són tan elevats. La resposta està en les NPUs (Neural Processing Units), desplaçant el protagonisme de les CPU i les GPU.

La NPU (Unitat de Processament Neural) és un processador especialitzat a accelerar algorismes d’aprenentatge automàtic, especialment en el processament de dades multimèdia massives com a vídeo i imatges i el seu funcionament intenta simular les funcions d’un cervell. La NPU és capaç de resoldre una alta quantitat de càlculs matemàtics en un curt període de temps, la qual cosa la fa molt més eficient que les CPU i les GPU.

La qüestió és si un processador dirigit a portàtils i PCs podria aconseguir precisament una cosa així. És el que planteja Intel, que enguany ha anunciat un prometedor salt qualitatiu amb els Meteor Lake i els seus NPU. El seu rendiment i capacitat s’han intentat analitzar, encara que sense referències clares és difícil decidir si el salt serà tan cridaner com promet Intel

La entrada La IA pot transformar el Personal Computer (ordenador personal) en un Personal Companion (assistent personal) se publicó primero en LISOT.

Digitalitzar és el procés de convertir la informació en format físic a un format digital llegible per un ordinador. Si transformem les dades a un format digital en lloc mantenir-los en paper arxivat físicament, podrem processar-los.

Digitalitzar vs digitalització

La digitalització amplia la idea de digitalitzar abordant processos que anteriorment depenien d’informació no digital. La digitalització se centra en capturar processos que prèviament s’han basat en informació no digital i codificar-los d’una manera centrada en el digital.

Els exemples de digitalització inclouen:

• «Capturar» els fluxos de treball i basats ​​en documents existents en representacions informàtiques d’aquests fluxos de treball per a la seva posterior automatització o anàlisi.
• Automatització de processos existents basats ​​en les persones.
• Aplicar anàlisis avançades i tecnologies de valor agregat a interaccions basades en documents.
• Millora de processos que prèviament havien estat manuals per a centrar-se en l’intercanvi digital d’informació (és a dir, signatures digitals)

Digitalització i transformació digital

A més dels conceptes de digitalitzar i digitalització, existeix un altre terme que sovint s’embolica i es confon amb aquests termes:transformació digital. La transformació digital és una idea àmplia que ha existit durant diverses dècades. El concepte de transformació digital és el canvi estratègic i fonamental en les operacions d’una organització, de manera que són impulsades per processos, tecnologies i mètodes digitals per a permetre altes taxes d’eficiència. Les organitzacions amb visió de futur estan aprofitant els tremends avanços en la tecnologia, emmagatzematge i programari per a equipar digitalment a la seva força laboral i, en el procés, aconseguir una productivitat substancial, estalvis de temps i una major satisfacció dels clients.

Si bé digitalitzar és el primer pas, l’optimització de l’operativa de les empreses implica fer un pas més i que aquesta realitzi una transformació digital.

Des de Lisot informàtica empresarial a Barcelona podem ajudar-te en la transformació digital de la teva empresa per a millorar la productivitat.

La entrada Digitalitzar davant transformació digital se publicó primero en LISOT.

Windows Sandbox és un entorn d’escriptori lleuger, el qual ha estat dissenyat específicament perquè puguis executar aplicacions de forma segura en un entorn aïllat.

La idea és que puguis provar qualsevol aplicació en un Windows secundari que estigui totalment aïllat de la resta, i on cap canvi que facis s’aplicarà al sistema operatiu principal. Simplement, tot el que facis o instal·lis es perdrà en el moment en el qual tanquis l’aplicació.

I la idea és precisament aquesta, que si t’has descarregat una aplicació que creguis que pot ser perillosa per al teu ordinador, puguis instal·lar-la sense por al fet que hi hagi algun troià o virus que pugui afectar-te. També pots utilitzar aquest Sandbox per a fer canvis en el sistema, amb la tranquil·litat que si no et convenç el resultat puguis simplement oblidar-te que alguna vegada ho vas fer.

Aquesta nova funció no ve activa per defecte. Per a activar-la, obre el cercador de Windows i entra en la funció Activar o desactivar les característiques de Windows i cerca la característica “Espai aïllat de Windows”. Una vegada reiniciïs l’ordinador ja podràs usar la funció. Per tant, ara simplement obre el cercador o menú d’inici, i cerca i prem sobre l’aplicació Windows Sandbox per a executar-la. Quan ho facis, s’obrirà una finestra amb un altre Windows 10 dins del teu actual Windows 10. Dins d’aquest sistema operatiu virtual podràs fer totes les proves i canvis que vulguis, i quan tancaments la finestra aquests canvis desapareixeran per sempre, incloses les aplicacions que puguis haver instal·lat i els efectes d’aquestes.

Unes altres de les moltes millores que inclou aquesta actualització serien:

• • Millores en el navegador EDGE
  • Menú d’inici independent
  • Gestió de tipografies
  • Canvis en Windows update
  • Millor privacitat en l’ús del micròfon.

La entrada Windows 10: millores de seguretat se publicó primero en LISOT.

Moltes vegades aquesta pèrdua de control es dóna com a resultat d’accions explícites: realitzar una trucada a través de Skype, compartir alguna cosa en Facebook, pujar fotos a Tumblr, enviar un correu electrònic a una persona usuària de Hotmail. En aquests casos, encara que puguem esperar una mica de privadesa, sabem que cada vegada que usem aquests serveis estem deixant un rastre.

Implícitament deixem un rastre mentre recorrem Internet. Les nostres empremtes digitals són potser més grans del que pensem, i estan sent utilitzades -generalment amb finalitats comercials, encara que de vegades per altres motius- per rastrejar-nos, personalitzar productes o serveis a la nostra mesura o vendre’ns algun producte o servei.

Cada vegada que visitem un lloc web, revelem informació personal a l’amo del lloc: la nostra adreça IP, que pot incloure la nostra informació geogràfica; el tipus de navegador i el sistema operatiu que utilitzem; i, moltes vegades, l’últim lloc que hem visitat.

En participar en diferents activitats en Internet, anem deixant proves del que hem fet, dels llocs on hem estat, del que hem estat pensant, de qui són els nostres amics i familiars, i moltes coses més. Amb el temps, aquestes petjades creixen i poden arribar a ser enormes.

En una era d’anàlisi de «big data», les organitzacions, no solament els governs, poden analitzar enormes quantitats de dades obtingudes de les nostres petjades i vincular-los a través de múltiples contextos.

Els rastres que deixen els ordinadors portàtils o d’escriptori són molt diferents als quals deixen els telèfons intel·ligents i les tablets.

Un navegador web estàndard és molt diferent de les aplicacions («apps») que utilitzen els smartphones i les tablets. Les aplicacions es connecten directament als serveis en Internet, de fet, també a altres aplicacions o dispositius, usant interfícies específiques, en contrast amb les interfícies molt més genèriques que utilitzen els navegadors. El desenvolupador de l’aplicació controla quina informació s’envia a altres serveis o dispositius.
No hi ha cap llei de privadesa o de protecció de dades, que s’apliqui universalment al voltant del món. No existeix cap conjunt de regles de processament de les dades que abasti tots els serveis i persones usuàries d’Internet.

La entrada Què és la petjada virtual? se publicó primero en LISOT.

Tipus de bateries en dispositius mòbils:

En els nostres portàtils solem trobar dos tipus de bateria: d’ió de liti i de polímer de liti. Ambdues es caracteritzen pel seu ja consolidada producció massiva -el que ha permès abaratir el preu d’aquests components- i el seu bon comportament excepte a altes temperatures, una mica del que parlarem més endavant.

La diferència fonamental entre ambdues és la forma en la qual la sal de liti està continguda en aquestes bateries: mentre que en les bateries d’ió de liti aquest component està contingut en un solvent orgànic líquid, en les de polímer de liti el continent és un compost polimèric similar a un gel.

Endollades o desendollades del corrent?

Podem deixar els nostres portàtils endollats tot el temps que vulguem, perquè no hi ha perill que se sobrecarregui el portàtil. Quan la bateria està totalment carregada aquest procés es deté, i no torna a iniciar-se fins que el voltatge de la bateria cau per sota de cert nivell.

Vida d’una bateria:

Totes les bateries d’aquest tipus tenen certa vida útil que es mesura en cicles de recarrega. No hi ha un estàndard que especifiqui el que constitueix un cicle de recarrega de forma detallada, però se sol assumir que un cicle de recarrega complet s’aplica quan recarreguem la bateria (de nou, no està acceptat que calgui carregar-la per complet) després de descarregar-se per sota del 20%.

El nombre de cicles de càrrega és el que ens determina la vida útil d’una bateria EL nombre de cicles de càrrega ho trobarem en la informació del fabricant de l’equip.

Es recomana substituir la bateria una vegada s’aconsegueixin el màxim nombre de cicles de càrrega. Podrem seguir usant aquesta bateria, però notarem una inevitable reducció en l’autonomia d’aquestes bateries que s’anirà agreujant amb el temps.

El treure la bateria de l’equip quan ho usem connectat a la xarxa elèctrica tampoc és un factor determinant; avui dia molts dels equips no se’ls pot extreure la bateria.

Temperatura:

Si hi ha un element que afecta a la vida útil de les bateries, aquest és la calor; és un paràmetre que pot condicionar el correcte funcionament de les bateries. Les bateries d’ió de liti «sofreixen d’estrès quan les hi exposa a la calor de la mateixa forma que ho sofreixen en sotmetre-les a un alt voltatge de càrrega»,  i incideixen de forma directa en el rendiment que obtenim de les nostres bateries.

Aquest mite estès que emmagatzemar les bateries en un congelador o en la nevera pot millorar el seu comportament és un dels més populars, però no és necessàriament cert; mantenir bateries en el congelador o la nevera pot danyar les bateries (la condensació pot provocar corrosió els contactes o el segellat.)

La entrada Las baterías de los dispositivos móviles son claves en nuestra experiencia de usuario ¿Cuál es la forma de sacarles el mayor partido? se publicó primero en LISOT.

Lisot subministra el material informàtic de l’equip Kawasaki Espanya per poder realitzar la telemetría de l’equip; per a això ha posat a la disposició de l’equip 2 Workstation portàtils d’HP HP Zbook, dos portàtils ASUS i l’equip de comunicacions.

El passat 8 d’abril en la primera carrera del campionat, a Albacete, el pilot Ferran Hernández va quedar primer i els altres dos pilots de l’equip, Alejandro Carrion i Alex Pérez, 6º i 9ºrespectivament, sobre 29 competidors.

La entrada LISOT, patrocinador tecnològic d’un equip de motociclisme se publicó primero en LISOT.

Començarem a parlar sobre la càmera, part més destacada del Smartphone. La càmera posterior està composta per tres sensors. El primer sensor és un sensor RGB de 40 megapíxels Light fusió amb una obertura (f/1.8). La segona lent és un sensor monocrom de 20 megapíxels amb una obertura (f/1.6). Finalment, la tercera lent està composta per un teleobjectiu de 8 megapíxels d’una obertura (f/2.4). Huawei ha aconseguit combinar sensors blanc i negre amb un de color i el seu sistema de Leica amb zoom és el seu Smartphone. A més, integra un receptor i transmissor laser, flaix i un sensor de temperatura.

El Huawei P20 Pro està compost d’una pantalla FEU OLOR de 6.1 polzada amb una resolució màxima de 1080×2240 píxels. El sistema implementat és Android 8.1 Oreig. També incorpora una bateria de 4.000 mAh recoberta amb una carcassa de Aluminium alloy. Aquest Smartphone inclou un xip Huawei HiSiliconKIRIN 970 amb 8 Cores de 2.36 GHZ 64-bit. La memòria arriba fins a les 6 GB i l’emmagatzematge fins a les 128 GB, ja que no és possible posar una targeta d’emmagatzematge extern.

Finalment, el nou Smartphone de Huawei estarà disponible a la venda per un preu de 899 euros a partir del 6 d’abril. No sabem la disponibilitat segons la seva localització, però sortirà en quatre colors: rosa, negre, blau i el nou twilliht (degradat de verd a lila).

Tot una novetat que ens resultarà molt llaminera per a aquesta primavera.

La entrada NOU Huawei P20 Pro se publicó primero en LISOT.

Primer parlarem de les característiques bàsiques: pes, altura, grossor, … El SamsungGalaxy S9+ té un menor pes (163gr) que l’IPhone X (174gr). En els aspectes de l’altura, amplària i grossor l’IPhone X és menor a causa que té una pantalla de 5.8 i el SamsungGalaxy S9+ una de 6.2.

Les especificacions quant a les dues marques han millorat notablement. L’IPhone X té un processador Apple A11 Bionic i el Samsungun Exynos 9810 i un Snapdragon 845, una batalla molt igualada. A l’apartat de la memòria RAM, gana clarament Samsung amb 6 GB i l’IPhone amb 3 GB es queda una mica curt. L’emmagatzematge en el cas d’IPhone ha millorat arribant als 256 GB i el S9+ també, però amb opció de microSD. Finalment, el Smartphone de Samsung torna a guanyar amb una bateria de 3.500 mAh i l’IPhone X munta una de 2.700 mAh, deixant molt a desitjar.

Quant a la càmera, un dels aspectes més importants avui dia en els Smartphones. En l’IPhone X, que mai ens defrauda en aquest aspecte, la càmera principal està composta per un sensor de 12 MP (f1.8) més una altra també de 12MP, però amb una obertura major (f2.4). En la càmera frontal trobem un sensor de 7MP(f2.2). En canvi, com a novetat, el SamsungGalaxy S9+ ens sorprèn amb un sensor de 12MP i una obertura variable de (f1.5-2.4) en la càmera principal. En la frontal es munta un sensor de 8MP (f1.7).

I per acabar tenim el preu. Aquí l’IPhone X és més car amb 1.159 euros, mentre que el Samsung Galaxy S9+ té un preu inicial de 949 euros. És una gran quantitat de diners de diferència veient les similars característiques de tots dos. Veurem qui guanya aquesta batalla.

La entrada Comparativa: SAMSUNG GALAXY s9+ i IPHONE -X se publicó primero en LISOT.

Con este anuncio nos confirma que va a seguir con la linea de productos que se adquieren en propiedad y no sólo con la compra por suscripciones. Esta forma tradicional de compra tiene sus defensores y detractores; para aquellos que no desean cuotas mensuales y que la versión del producto que adquieran ya les es mas que suficiente, esta es una opción válida. En las versiones perpetuas Microsoft garantiza la publicación de parches de seguridad durante la vida útil del producto.

Office 2019 ofrecerá nuevas capacidades de usuario y TI para los clientes que aún no están listos para la nube. Por ejemplo, características de Windows Ink mejoradas, como sensibilidad a la presión, efectos de inclinación y reproducción de tinta, que permitirán trabajar de forma más natural. Las nuevas fórmulas y gráficos harán que el análisis de datos para Excel sea más potente. Las funciones de animación visual -como Morph y Zoom- añadirán retoques a las presentaciones de PowerPoint. Las mejoras del servidor incluirán actualizaciones de la capacidad de administración, usabilidad, voz y seguridad de TI.

Eidentemente, aquellos usuarios suscriptores de Office 365 y que actualmente estén utilizando Office 2016, en el momento que Microsoft lo ponga en opciones de descarga, podrán instalarse la nueva versión y disfrutarlo.

La entrada MICROSOFT OFFICE 2019 se publicó primero en LISOT.