Office 365 si que ofereix opcions de seguretat però no garanteix que les nostres dades estiguin 100% segurs. És a dir, si ens entra un virus o malware en el nostre PC i aquest encripta / esborra / destrueix el nostre correu, com la bústia del nostre PC se sincronitza amb la bústia del núvol, perdem les dades que tenim en el nostre equip i els del núvol. Microsoft et garanteix un 99% d’accés a les teves dades (és a dir, que puguis accedir a la teva bústia), però Microsoft no és responsable de protegir i preservar les dades dels seus clients (és a dir si t’han encriptat o esborrat dades, Microsoft no es fa responsable). Els clients han de ser proactius al temps de prendre mesures d’arxivat i protecció.

Cada empresa ha d’implementar una solució d’arxivat d’email que els permeti assegurar-se que les dades es preserven de manera correcta i es recuperen ràpida i eficientment. Per això, és necessari que els responsables de prendre decisions considerin l’opció d’utilitzar solucions de tercers que puguin preservar i arxivar les seves dades de manera adequada enfront de les limitacions que sofreix Office 365.

Per això, des de LISOT Informàtica per a empreses a Barcelona li oferim solucions d’arxivat de les seves dades del núvol, tant del correu electrònic com dels seus documents guardats en One Drive o Sharepoint.

La entrada Office 365: ¿he de fer una còpia de seguretat? se publicó primero en LISOT.

Moltes vegades aquesta pèrdua de control es dóna com a resultat d’accions explícites: realitzar una trucada a través de Skype, compartir alguna cosa en Facebook, pujar fotos a Tumblr, enviar un correu electrònic a una persona usuària de Hotmail. En aquests casos, encara que puguem esperar una mica de privadesa, sabem que cada vegada que usem aquests serveis estem deixant un rastre.

Implícitament deixem un rastre mentre recorrem Internet. Les nostres empremtes digitals són potser més grans del que pensem, i estan sent utilitzades -generalment amb finalitats comercials, encara que de vegades per altres motius- per rastrejar-nos, personalitzar productes o serveis a la nostra mesura o vendre’ns algun producte o servei.

Cada vegada que visitem un lloc web, revelem informació personal a l’amo del lloc: la nostra adreça IP, que pot incloure la nostra informació geogràfica; el tipus de navegador i el sistema operatiu que utilitzem; i, moltes vegades, l’últim lloc que hem visitat.

En participar en diferents activitats en Internet, anem deixant proves del que hem fet, dels llocs on hem estat, del que hem estat pensant, de qui són els nostres amics i familiars, i moltes coses més. Amb el temps, aquestes petjades creixen i poden arribar a ser enormes.

En una era d’anàlisi de “big data”, les organitzacions, no solament els governs, poden analitzar enormes quantitats de dades obtingudes de les nostres petjades i vincular-los a través de múltiples contextos.

Els rastres que deixen els ordinadors portàtils o d’escriptori són molt diferents als quals deixen els telèfons intel·ligents i les tablets.

Un navegador web estàndard és molt diferent de les aplicacions (“apps”) que utilitzen els smartphones i les tablets. Les aplicacions es connecten directament als serveis en Internet, de fet, també a altres aplicacions o dispositius, usant interfícies específiques, en contrast amb les interfícies molt més genèriques que utilitzen els navegadors. El desenvolupador de l’aplicació controla quina informació s’envia a altres serveis o dispositius.
No hi ha cap llei de privadesa o de protecció de dades, que s’apliqui universalment al voltant del món. No existeix cap conjunt de regles de processament de les dades que abasti tots els serveis i persones usuàries d’Internet.

La entrada Què és la petjada virtual? se publicó primero en LISOT.