No diem res nou en assegurar que la digitalització és un procés imparable; un que afecta a tots els sectors i grandàries d’empreses. No obstant això, també implica nous riscos i desafiaments en matèria de seguretat informàtica.

Aquestes 5 principals preocupacions sobre ciberseguretat reflecteixen l’evident necessitat de fer les coses millor, d’anticipar-se i treballar en noves solucions. La reputació de les empreses està en joc, així com la viabilitat de garantir la continuïtat de l’activitat.

Segons un reporti independent de l’Observatori de Digitalització de GoDaddy 2023, fruit d’una col·laboració amb Advanis, són les següents:

1. Exposar les dades dels seus clients (53%): això implica perdre la reputació davant els teus clients i una sèrie de responsabilitats davant les autoritats.
2. La pèrdua de temps que suposa solucionar el problema (51%): cal comptar amb un pla de contingència que defineixi els protocols d’actuació i comunicació en cas d’un incident.
3. El menyscapte de confiança dels clients (48%): Cal adoptar les mesures de seguretat adequades; no existeix un sistema 100% invulnerable, però sí un amb la robustesa suficient.
4. Les pèrdues econòmiques (47%): per a minimitzar aquestes cal invertir en seguretat. La seguretat és una prioritat estratègica i no una despesa innecessària.
5. Que el seu lloc web no estigui disponible durant un temps (46%): la web és la nostra targeta de presentació i en molts casos la nostra eina de vendes. Hem de disposar de sistemes redundants i còpies de seguretat.

No en va, el 56% de les pimes espanyoles afirma que un alt nivell de digitalització és definitori per a ser competitiu —i l’atenció al client és, cada vegada, més digitalitzada—. Però, al mateix temps, no totes saben què fer en cas d’una bretxa ni tampoc des d’on obtenir aquesta ajuda.

Aquest camí és essencial caminar-lo de la mà d’algú en qui puguis confiar.

Des de LISOT, com a experts en seguretat informàtica, oferim solucions de Ciberseguretat i ens anticipem als possibles incidents realitzant anàlisis prèvies (Pentesting i Anàlisis de Vulnerabilitats).

La entrada Les 5 principals preocupacions sobre ciberseguretat de les pimes espanyoles se publicó primero en LISOT.

1. 1. Configurar alertes: Configura alertes personalitzades en el EDR perquè et notifiqui quan es detecti una activitat sospitosa en els endpoints. Pots configurar alertes per a esdeveniments específics, com l’execució d’arxius maliciosos o la comunicació amb servidors de comando i control.
   2. Revisar els panells de control: Revisa els panells de control del EDR per a veure l’estat general de la seguretat en els endpoints, incloent-hi el nombre d’amenaces detectades, la quantitat de endpoints compromesos i l’eficàcia de les mesures de seguretat implementades.
   3. Revisar els informes d’amenaces: Revisa els informes d’amenaces generats pel EDR per a entendre el tipus i la gravetat de les amenaces detectades, així com les accions preses per a remeiar-les.
   4. Realitzar recerques d’amenaces: Utilitza les eines de recerca del EDR per a investigar alertes i amenaces específiques, incloent-hi la revisió de registres d’activitat, la visualització de la propagació d’amenaces en la xarxa i la identificació de endpoints compromesos.
   5. Realitzar proves de seguretat: Realitza proves de seguretat regulars per a verificar que el EDR està funcionant correctament i que els endpoints estan protegits contra les amenaces més recents.

En resum, per a monitorar un EDR has de configurar alertes personalitzades, revisar els panells de control i els informes d’amenaces, realitzar recerques d’amenaces i realitzar proves de seguretat regulars per a verificar l’eficàcia del EDR i garantir la protecció dels endpoints en la teva xarxa.

La entrada Com monitoritzar un EDR? se publicó primero en LISOT.

Aquí et deixem alguns passos per a utilitzar un EDR:

1. 1. Selecciona el programari EDR adequat: Abans de començar, assegura’t de seleccionar el programari EDR adequat per a la teva organització. Hi ha diverses opcions en el mercat, cadascuna amb diferents característiques i preus. Investiga i selecciona la que millor s’adapti a les teves necessitats.
   2. Instal·la i configura el programari EDR: Una vegada que hagis seleccionat el programari EDR adequat, instal·la’l en els dispositius que desitges protegir i configura’l segons les teves necessitats. El programari EDR sol ser fàcil d’instal·lar i configurar, però si tens alguna dificultat, revisa la documentació o comunica’t amb el suport tècnic del proveïdor.
   3. Monitora i analitza les dades: Una vegada instal·lat i configurat el programari EDR, comença a monitorar les dades que es recopilen. Analitza els esdeveniments, alertes i amenaces detectats per a identificar patrons i tendències. Utilitza l’eina per a investigar incidents i determinar la causa arrel de les amenaces.
   4. Pren mesures de resposta: En cas que es detecti una amenaça, el EDR ha de proporcionar opcions de resposta. Algunes accions típiques inclouen bloquejar l’activitat sospitosa, aïllar el dispositiu afectat, prendre una instantània de memòria del dispositiu, realitzar una neteja de virus, entre altres.
   5. Actualitza regularment: Assegura’t d’actualitzar regularment el programari EDR i mantenir-lo actualitzat amb les últimes definicions de virus i amenaces per a garantir la màxima protecció.

En general, l’ús d’un programari EDR és una forma efectiva de detectar, investigar i respondre a les amenaces en els dispositius finals de la teva organització.

Des de Lisot, com a experts en seguretat informàtica per a empreses a Barcelona, podem ajudar-te a triar la solució més efectiva per a protegir els dispositius i sistemes informàtic

La entrada Com s’utilitza un EDR? se publicó primero en LISOT.

1. Enfocament: Els antivirus s’enfoquen a detectar i bloquejar malware conegut, com a virus, troians i spyware, utilitzant una base de dades de signatures i patrons coneguts. D’altra banda, els EDR s’enfoquen a detectar i respondre a amenaces avançades i desconegudes, com a atacs de dia zero i malware personalitzat.
2. Àmbit de protecció: Els antivirus protegeixen principalment els dispositius individuals, mentre que els EDR protegeixen endpoints múltiples dins d’una organització.
3. Capacitat de resposta: Els antivirus no solen tenir la capacitat de respondre a amenaces de manera automatitzada. D’altra banda, els EDR sovint inclouen eines d’automatització i resposta per a accelerar la resposta a amenaces i reduir el temps de resolució.
4. Capacitat d’anàlisi: Els antivirus tendeixen a oferir menys capacitat d’anàlisi d’amenaces i menys detall sobre el comportament dels processos i aplicacions, mentre que els EDR ofereixen capacitats d’anàlisi avançada d’esdeveniments i alertes, la qual cosa permet una resposta més efectiva i ràpida a amenaces.

En resum, mentre que els antivirus són eines més tradicionals i enfocades en la protecció de malware conegut, els EDR són eines més avançades que s’enfoquen a detectar i respondre a amenaces avançades i desconegudes. En general, els EDR són més complets i efectius per a protegir endpoints i prevenir atacs cibernètics.

Des de Lisot, com a professionals de la seguretat informàtica per a empreses, podem configurar un pla de ciberseguretat complet per a prevenir i protegir el teu sistema de les amenaces.

La entrada Quines són les diferències entre un antivirus i un EDR? se publicó primero en LISOT.

1. Recopilació de dades: El EDR recopila informació sobre el comportament dels endpoints, incloent-hi arxius, processos, connexions de xarxa, registres d’esdeveniments, i altres dades importants que permeten la detecció d’amenaces.
2. Anàlisi de comportament: El EDR utilitza tècniques avançades d’anàlisis de comportament per a identificar patrons d’activitat sospitosa en els endpoints, com l’execució d’arxius maliciosos, la injecció de codi maliciós en processos legítims, la comunicació amb servidors de comando i control, i altres indicadors de compromís.
3. Detecció i alerta: Quan es detecta una activitat sospitosa en un endpoint, el EDR genera una alerta per a notificar a l’equip de seguretat de TU, proporcionant informació detallada sobre l’amenaça perquè pugui ser investigada.
4. Recerca i resposta: El EDR proporciona eines per a investigar l’alerta i determinar la gravetat de l’amenaça, com la capacitat de revisar els registres d’activitat, el seguiment de la propagació de l’amenaça en la xarxa, i la identificació d’uns altres endpoints afectats. També proporciona eines per a respondre a l’amenaça, com l’eliminació del malware i l’aplicació de pegats de seguretat.
5. Automatització i millora contínua: Els EDR sovint compten amb eines d’automatització per a respondre ràpidament a les amenaces i reduir el temps de resolució. A més, els EDR poden millorar contínuament la seva capacitat de detecció i resposta mitjançant l’aprenentatge automàtic i la integració amb altres sistemes de seguretat informàtica.

En resum, els EDR són una solució de seguretat avançada que utilitza tècniques avançades d’anàlisis de comportament per a detectar i respondre a amenaces en els endpoints d’una xarxa, proporcionant alertes detallades i eines per a investigar i respondre a les amenaces de manera ràpida i efectiva.

Des de Lisot, com a experts en seguretat informàtica, podem configurar-te un EDR per a protegir els equips informàtics de la teva empresa.

La entrada Com funciona un EDR? se publicó primero en LISOT.

El EDR s’enfoca a monitorar i protegir els endpoints (dispositius finals) en lloc d’enfocar-se en la xarxa íntegrament. Utilitza tècniques de detecció avançades per a analitzar el comportament dels dispositius finals i detectar qualsevol activitat sospitosa, incloent-hi activitats malicioses, com l’execució d’arxius maliciosos, la injecció de codi maliciós en processos legítims, entre altres.

Els EDR també tenen la capacitat d’investigar esdeveniments i alertes de seguretat en temps real, permetent als equips de seguretat de TU realitzar una resposta més ràpida i efectiva a les amenaces. Sovint, inclouen eines d’automatització i resposta per a automatitzar respostes a incidents i reduir el temps de resolució.

Per a resumir, podríem dir que el EDR és una solució de seguretat informàtica d’última generació que s’enfoca a protegir els dispositius finals d’un organització i reduir el risc d’amenaces cibernètiques.

Des de Lisot, com a experts en seguretat informàtica, podem configurar-te un EDR per a protegir els equips informàtics de la teva empresa.

La entrada Què és un EDR? se publicó primero en LISOT.

1. Dificultats per a connectar-se a Internet:

Si de sobte tens problemes per a connectar-te a Internet o la velocitat de connexió és més lenta del normal, podria ser un senyal que alguna cosa està consumint amplada de banda en la teva xarxa, la qual cosa podria indicar que hi ha un atac en curs.

2. Problemes en el rendiment del teu PC

Si notes que el teu PC funciona de manera més lenta del normal o si apareixen programes desconeguts, finestres emergents o missatges estranys, podria indicar que algú ha infectat el teu sistema amb *malware.

3. Canvis en la configuració dels teus dispositius

Si de sobte notes canvis en la configuració del teu dispositiu, com a ajustos en el *firewall, ports oberts, nous comptes d’usuari, etc., podria indicar que algú ha accedit al teu dispositiu i ha fet canvis per a facilitar un atac.

4. Activitats de xarxa sospitoses

Si notes activitats de xarxa sospitoses, com a trànsit de xarxa inusual o intents d’accés no autoritzats a la teva xarxa, podries estar sent víctima d’un atac.

5. Alertes de seguretat

Si reps alertes de seguretat en el teu sistema, com a notificacions d’antivirus, actualitzacions de programari, alertes d’intrusions, etc., és important que paris esment i prenguis mesures per a protegir la teva xarxa.

Si detectes alguna d’aquests senyals, és important que prenguis mesures immediates per a protegir la teva xarxa, com desconnectar els dispositius de la xarxa, executar una anàlisi de seguretat, canviar les contrasenyes, actualitzar el programari i utilitzar una solució de seguretat com un antivirus o un *EDR. També és important que contactis a un expert en seguretat informàtica com LISOT si necessites ajuda per a identificar la causa i solucionar el problema.

La entrada Com saber si la meva xarxa informàtica ha estat vulnerada? 5 pistes clau se publicó primero en LISOT.

1. Mantingues el programari actualitzat: Mantingues actualitzat el programari del teu sistema operatiu, aplicacions i dispositius, ja que les actualitzacions solen incloure pegats de seguretat que corregeixen vulnerabilitats conegudes.

2. Usa contrasenyes segures: Usa contrasenyes segures i úniques per a cada compte, i considera l’ús d’un administrador de contrasenyes per a gestionar-les de manera segura.

3. Usa autenticació de dos factors: Habilita l’autenticació de dos factors sempre que sigui possible, ja que proporciona una capa addicional de seguretat.

4. Usa una solució de seguretat: Utilitza una solució de seguretat, com un antivirus o un EDR, per a protegir els teus dispositius contra amenaces conegudes i desconegudes.

5. Tingues prudència amb els correus electrònics i les descàrregues: Sigues cautelós en obrir correus electrònics i descarregar arxius adjunts, especialment si provenen de remitents desconeguts o sospitosos.

6. Aprèn a detectar phishing: Aprèn a detectar els correus electrònics que només busquen captar les teves dades personals i evita fer clic en enllaços o descarregar arxius adjunts en correus electrònics sospitosos.

7. Usa una xarxa privada virtual (VPN): Usa una VPN per a protegir la teva connexió a Internet i encriptar el teu trànsit de xarxa.

8. Realitza còpies de seguretat de les teves dades: Realitza còpies de seguretat regulars de les teves dades importants en un lloc segur, per a poder recuperar-los en cas d’un atac de ransomware o un altre tipus de ciberatac.

9. Educa als teus empleats: Si ets amo d’una empresa, forma als teus empleats sobre les millors pràctiques de seguretat cibernètica i assegura’t que segueixin els protocols establerts per a mantenir segura la xarxa de l’empresa.

La entrada 9 claus per a protegir la teva empresa d’un ciberatac se publicó primero en LISOT.

Un informe de Kaspersky de 2021 sobre spam i phishing va descobrir que a Espanya s’origina una porció relativament petita del spam mundial. El país és culpable del 3%, mentre que Rússia ocupa el primer lloc com a font de spam, amb un 24,77%.

En 2021, Espanya va ser un dels principals objectius de campanyes de correu electrònic malicioses

Una altra dada per a remarcar de l’informe de Kaspersky és el fet que Espanya fos el principal objectiu de campanyes de correu electrònic malicioses en 2021, amb un percentatge del 9,32%. En segon lloc va estar Rússia, amb un 6,33%; i, en tercer, Itàlia, amb un 5,78%.

Espanya va aconseguir el lloc 59 en ciberseguretat entre un total de 75 països

Un estudi de Comparitech li va donar una puntuació a 75 països basada en una sèrie d’aspectes, entre els quals s’incloïen el ritme al qual els usuaris sofrien diversos tipus de malware i atacs de phishing. Quant a ciberseguretat global, Espanya té una puntuació de 23,34, la qual cosa està bastant per sota de la d’altres països. El rang va de 3,56 a 35,54 (com més sota el valor, millor). Dinamarca, Suècia i Irlanda encapçalen la llista, mentre que Tadjikistan, Bangladés i la Xina ocupen els tres últims llocs.

La majoria dels atacs que es van fer passar per sèries de televisió populars van venir d’Espanya

Un estudi de Kaspersky de 2020 va analitzar la forma en què els cibercriminales usen sèries de televisió populars per a escampar malware mitjançant plataformes de streaming. Les sèries més utilitzades per a intentar enganyar els usuaris són The mandalorian, Stranger things, The witcher, Sex education i Orange is the new black. Més de la meitat dels atacs (el 51%) que es van fer passar per alguna d’aquestes sèries es va originar a Espanya.

El 43% de la població no té coneixements digitals bàsics

Segons el Pla Nacional de Competències Digitals del govern espanyol, el 43% dels espanyols manca de coneixements bàsics en aquest camp. Per tant, la formació i l’educació són factors clau en l’estratègia de ciberseguretat del país.

Espanya és el principal país de venda de vacunes i certificats falsos de la COVID-19

Des de l’aparició de diverses vacunes per a la COVID-19, han anat sorgint diverses versions falses en els mercats de la Internet fosca. A més, els estafadors trafiquen també amb passaports COVID; documents falsos en què s’afirma que el titular ha estat vacunat. S’ha determinat que Espanya es troba entre els països on aquesta activitat fraudulenta està més en voga, juntament amb els Estats Units, Alemanya, França i Rússia.

El 86% de la població no sap on denunciar un ciberdelicte

Un estudi de febrer de 2021 va analitzar quants europeus sabien com denunciar un ciberdelicte. El resultat va ser bastant alarmant. De mitjana, el 77% va dir que ignorava com denunciar un comportament en línia il·legal. El percentatge a Espanya va ser encara pitjor que la mitjana europea: el 86% dels enquestats no sabia com fer-ho.

Les organitzacions van gastar un 22% del seu pressupost de TI en ciberseguretat

L’informe de 2021 de Hiscox sobre ciberpreparación va analitzar el llestes que estaven les organitzacions enfront de ciberatacs. Va descobrir que les organitzacions espanyoles gastaven en ciberseguretat un 22% del seu pressupost destinat a TI. És un valor comparable amb el de la majoria dels països analitzats, que oscil·lava entre el 20 i el 23 per cent, i suposa un gran increment comparat amb 2019, on el percentatge va ser del 15%. No obstant això, aquest informe contradiu el CDR esmentat anteriorment, en el qual s’afirma que el percentatge estava més pròxim al 12%

La entrada Radiografia de la ciberseguretat a Espanya: estadístiques 2020 -2022 (part II) se publicó primero en LISOT.

Estadístiques i tendències més recents d’Espanya relacionats amb el ciberdelicte i la ciberseguretat:

L’any passat, el 91,8% de les organitzacions espanyoles es van veure compromeses per un o més atacs

L’informe de defensa contra ciberamenaces del CyberEdge Group de 2022 (CDR) va descobrir que, en un període de 12 mesos, nou de cada deu empreses espanyoles van sofrir algun tipus de ciberatac. De totes les organitzacions analitzades mundialment, un 40,7% va declarar ser «víctimes freqüents» en haver de bregar amb sis o més atacs en un any.

Espanya és un dels tres països més atacats per malware orientat a la banca mòbil.

L’informe sobre malware mòbil de Kaspersky revela els països més afectats en aplicacions de banc per a mòbils en 2021. L’estudi va descobrir que el 1,55% dels usuaris espanyols va ser atacat per troians orientats a aplicacions mòbils de bancs. És significativament menys que el percentatge del Japó, país que ocupa la primera posició amb un 2,18%, però més del doble que el de Turquia, amb un 0,71%.

Més d’un 40% de les organitzacions espanyoles es van veure afectades pel *ransomware en 2021

L’informe de Sophos de 2021 sobre l’estat del ransomware revela que va haver-hi moltes organitzacions afectades en els diferents països. Amb un 44%, Espanya es va situar per sobre de la mitjana global del 37%. Segons l’informe, va estar molt per sobre de països com Polònia (només un 13%) o el Japó (15%). Però així i tot es va situar molt per sota dels percentatges de l’Índia (68%) o Àustria (57%).

El xifratge de les dades es va evitar en aproximadament un quart dels atacs

L’informe de Sophos de 2022 sobre l’estat del ransomware indica amb quina freqüència les organitzacions van aconseguir detenir els atacs abans que aconseguissin xifrar les dades. Les empreses espanyoles es van comportar bastant bé, en aconseguir detenir un 26% dels atacs abans que es consumessin del tot. Però va haver-hi països que ho van fer molt millor. Com l’Aràbia Saudita, que va detenir un 62% de tots els intents de xifratge.

Només el 16% de les víctimes va pagar el rescat

Encara que en el 84% dels atacs restants sí que es va consumar amb el xifratge de dades, només un 16% de les seves víctimes va accedir a pagar el rescat exigit. És un percentatge menor que el de molts altres països analitzats. Probablement, la preparació de les organitzacions va ser un factor determinant. Sophos va descobrir que el 73% de les empreses van aconseguir recuperar les dades mitjançant còpies de seguretat.

Els atacs de ransomware van costar a les empreses espanyoles 750 000 $ de mitjana

Sophos revela que el cost derivat del ransomware es va incrementar un 25% entre 2020 i 2021. En 2020, les companyies espanyoles van gastar una mitjana de 600 000 $ com a resultat d’atacs de ransomware. Aquest valor va ascendir a 750 000 $ en 2021. Encara que sembli un valor molt alt, és substancialment menys que la mitjana global, que ascendeix a 1,85 milions de dòlars. Les empreses austríaques van pagar el major compte, amb una mitjana de més de 7,75 milions de dòlars; seguides de les belgues, amb 4,75 milions; i de les empreses de Singapur, amb 3,46 milions.

El 83% de les empreses espanyoles tenen una assegurança de ciberseguretat

Un dels aspectes de major interès tractats per Sophos és la popularitat de les assegurances relacionades amb la ciberseguretat a Espanya. Més de vuit de cada deu empreses espanyoles tenen una política d’assegurances relacionades amb la ciberseguretat, i el 70% de les organitzacions inclouen el ransomware en l’assegurança.

Des de LISOT, com a empresa de ciberseguretat i manteniment informàtic us oferim sistemes, aplicacions i formació a usuari per a incrementar la seguretat dels vostres equips.

La entrada Radiografia de la ciberseguretat a Espanya: estadístiques 2020 -2022 (part I) se publicó primero en LISOT.